Trastorns de la conducta alimentària

Anorèxia

L'anorèxia es caracteritza per una por intensa a guanyar pes o a convertir-se en obès, inclús en persones que estan per sota del pes considerat com saludable.
Aquesta por acaba provocant una alteració de la percepció del pes o la silueta, exageració de la seva importància en l'autoavaluació o negació del perill que comporta el baix pes corporal.

Bulímia

La bulímia es caracteritza per afartaments freqüents en un espai de temps molt curt i en una quantitat superior a la que la majoria de les persones ingeririen.
Per compensar-ho es porten a terme conductes compensatòries inapropiades per tal de no guanyar pes com la provocació del vòmit, ús de laxants, diürètics, exercici excessiu i dejú.

Trastorns de conducta

Els nens que els pateixen solen desobeïr les normes que imposen els pares i es mostren rebels davant de qualsevol figura d'autoritat, contesten sempre, fan pataletes, mostren rabietes més freqüentment i amb una intensitat superior a la dels nens de la seva edat, solen mostrar una ira desmesurada envers tot i tothom, diuen mentides constantment i utilitzen moltes paraulotes com a signe de rebel·lió.

Poden provocar mals físics i materials en la seva expressió agressiva i solen comportar-se de manera violenta quan una figura d'autoritat s'imposa o troben impediments per aconseguir el què volen.

Enuresi i Encopresi

Enuresi

L'enuresi és l'emissió involuntària de l'orina en nens majors de 3-4 anys, edat quan el control d'esfínters s'acostuma a assolir. Es pot presentar durant el dia, la nit o en els dos moments del dia.

Encopresi

L'encopresi és l'emissió involuntària fecal - ocasional o recurrent - en nens majors de 3-4 anys, quan el control d'esfínters s'acostuma a assolir.
Sol estar relacionada amb problemes emocionals que es presenten en la vida de l'infant, estrenyiment crònic, o problemes amb els hàbits adequats d'aprenentatge de la neteja personal.

Fòbies

Els nens tenen pors que van canviant i evolucionant. Moltes són normals i ajuden en la supervivència i desenvolupament del nen, però es poden convertir en problemàtiques si van més enllà d'una por normal.
Parlarem de fòbia quan el nen doni una resposta d'ansietat o de por molt exagerada davant d'un estímul que no ho hauria de provocar. Treballem amb el nen els pensaments que estan associats al què provoca ansietat i ajudar-lo a tenir estratègies per poder controlar l'ansietat.

Ansietat de separació

Un nen té ansietat de separació quan té una ansietat excessiva o inapropiada davant de la separació temporal de la casa familiar o de les persones amb qui està més vinculat.

Aquestes respostes es solen manifestar en diverses situacions quotidianes, com anar a l'escola. Els nens també poden tenir pensaments continus de por per una possible pèrdua de les figures amb les quals està vinculat o a que puguin patir mal.

Mostren resistència a quedar-se sols a casa si no hi ha algú amb qui tinguin un vincle emocional molt intens. Aquests nens poden patir mals de cap, dolors abdominals, vòmits... quan anticipen que la figura paterna es separarà d'ells i quan la persona en qüestió s'acaba de separar.

Divorcis i separacions

Els nens són especialment sensibles a aquestes situacions ja que normalment no se'ls explica els motius de la separació i tendeixen a culpar-se per la separació dels pares. A més, l'estructura familiar ha canviat els rols de cada membre i el règim de visites pot desestabilitzar l'organització diària del nen.
Caldrà explicar al nen que ell no és el culpable de la separació i caldrà ajudar-lo a integrar tots els canvis i les seves emocions perquè no interfereixen en la seva vida quotidiana i en el rendiment escolar, i pugui establir amb els pares una relació emocional satisfactòria.